Com podem parlar dels atemptats als infants?

Davant dels fets succeïts en les darreres hores tant a Barcelona com a Cambrils, se’m fa indispensable poder escriure un petit article que serveixi com a eina orientativa a les famílies amb infants per poder parlar-los del tema.

La consternació se’ns fa pal·lesa a totes com a ciutadanes d’aquest món, i cal recordar que els infants, en són el nostre més immediat llinatge. Per lo tant és de suma importància els valors i els missatges que els transmetem davant els esdeveniments viscuts.
A continuació presento una sèrie de punts que no pretenen ser una guia única, sinó una orientació per tal que les persones adultes puguem referir-nos als atemptats des d’un lloc més respectuós i adequat per als infants.
En primer lloc cal no exposar-los a les imatges i vídeos que circulen tant pels mitjans informatius com per les xarxes socials. L’impacte que produeixen és acusat inclús en les persones adultes, així que cal imaginar que en infants, la sensació d’alarmisme, urgència i pànic que reflexen, supera amb escreix la seva capacitat de classificar el que veuen. En adolescents, que ja tenen una capacitat abstractiva i una maduresa superior per comprendre situacions tant complexes com aquesta, l’enfoc pot ser més similar al que utilitzaríem amb una persona adulta, sempre tenint en compte de no ferir la seva sensibilitat i no forçar-los a saber més del que volen i poden sostenir.

Seguint amb el punt anterior, abans de parlar amb els infants, és important que els donem a elles i ells la paraula primer. És a dir, cal preguntar-los primer què creuen què passa, si algú els ha explicat res, si han sentit a parlar de la situació, etc. Això ens pot donar una orientació de fins on han processat la informació, o fins on arriba el seu interès en la matèria. No cal tenir pressa perquè els infants comprenguin res. De fet, a moltes adultes ens costa realment comprendre per què succeeixen situacions com les viscudes. Els infants tenen tota una Vida per endavant, ja els arribarà la capacitat mental i emocional per poder-los explicar què és el que realment succeeix quan es perpetra un atemptat terrorista.

En funció de l’edat dels infants, podrem propiciar una informació o una altra. Per a infants menors de 10 anys (aprox.) cal que siguem prudents alhora de nombrar i de transmetre cert tipus d’informació. De vegades, un cop els haguem fet les preguntes per veure què en saben i si estan interessats, n’hi ha prou en que els diguem que “hi ha hagut unes persones que estaven molt enfadades i han volgut fer mal a la gent que caminava pel carrer. A algunes persones els n’han fet molt de mal! I ara estem totes tristes i preocupades”. Si l’infant et pregunta per què volien fer mal, pots argumentar-li amb un “de vegades les persones pensem diferent, oi? Doncs aquestes persones pensen diferent que la majoria i ens ho han fet saber fent mal”. Tots els infants han travessat moments de conflicte amb els iguals, amb germanes i germans, etc. Pots aprofitar per posar-li un exemple del que els hi passa per tal que els ajudi a comprendre de què estàs parlant. Per exemple: “oi que de vegades el Marc s’ha enfadat perquè volia la teva bicicleta? I algun dia tu l’has pegat i li has fet mal, recordes? Doncs el que ha passat avui a Barcelona/Cambrils és que unes persones molt enfadades han fet mal a les altres també”. Més enllà d’aquí, és difícil d’arribar. Per què ho han fet? Crec que la resposta és tant complexa que ni jo mateixa podria respondre-me-la, i així els hi podem fer saber als infants: no cal que tinguem respostes a totes les seves preguntes. Les persones adultes també dubtem, no ho sabem tot, ens afecten les situacions, etc. i tot i així, hem de seguir sent adultes de referència per poder acompanyar i sostenir els infants quan ho necessitin.

Quan els infants són més grans, ja estan preparats per que els parlem del conflicte real sempre adequant el llenguatge a la seva edat i interessos. Podem acudir a un mapa mundi per explicar les guerres que hi estan havent i que hi ha hagut; parlar-los del conflicte del Pròxim Orient, dels interessos petrolífers dels països anomenats del 1er món, del maltracte constant que pateixen les zones del món que viuen en guerra, del conflicte dels refugiats i de Síria, etc. No cal que tot això vingui de cop com una lliçó magistral, sinó que en funció de l’edat dels infants i de les seves ganes de saber i d’escoltar, podem anar parlant del tema poc a poc. El que si que és important és que comprenguin que en una guerra com la que s’està vivint a nivell mundial, tothom pateix. Que ara ens ha tocat més a prop de casa nostra, però que això no vol dir que no hi hagi altres racons del món que ho viuen diàriament. Que les guerres són ocasionades per diferències entre estats, per anhels de colonització, per privilegis falsos que uns quants s’atorguen en detriment de molts altres. Quant més informades i crítiques siguem, més informació certera els podrem facilitar als infants més grans.

És important que intentem tenir serenitat alhora de transmetre totes aquestes informacions. Certament els infants absorbeixen els ideals i actituds de les persones adultes que els envolten, i això ens fa grans responsables de tot allò que sembrem en les futures generacions. És molt comú que davant d’un atac terrorista islàmic, el racisme i l’odi s’expandeixin i tenyeixin els comentaris que escoltem quotidianament. Cal que pensem que hi ha moltíssima més gent que vol la PAU, que no pas gent que vol la guerra. Que la immensa majoria de persones que practiquen l’islam condemnen els atemptats i recolzen les víctimes i els afectats (els podem ensenyar les cartes que vàries comunitats islàmiques han redactat al respecte). Cal fer un vot de prudència i de coherència per no deixar-nos engolir pel monstre de la por que tot ho impregna i que, malauradament, pot arribar fins als nostres fills i filles -i que és el que els islamistes radicals pretenen-. La forma com visquem en la nostra pròpia pell totes aquestes idees, impregnarà la forma amb la qual transmetem els missatges als infants. Com a persones adultes: volem abonar un futur ple d’odi, de venjança i de por? O ajudarem a promoure cultures de pau, respecte, tolerància i amor? L’activisme és quelcom que els infants hauran d’escollir a mesura que es facin grans. Deixem-los gaudir de la seva innocència en la Vida i procurem ubicar cada cosa al seu lloc. El que els adults haguem de canviar per tenir un món millor, no incumbeix als infants encara. Siguem ordenades!

Amb el desig que us hagi aportat algunes eines en la tasca de parlar-ne amb els infants. Per a qualsevol dubte, pregunta o comentari podeu escriure a elisenda@acompanyamentfamiliar.com.
Molta llum per a totes les víctimes, directes i indirectes, d’aquest atemptat.

Elisenda Pascual i Martí
Acompanyament familiar

Anuncios

Un comentario en “Com podem parlar dels atemptats als infants?

  1. Pingback: Entrevista a l’Elisenda Pascual al programa Versió RAC1. | Fundació Inspira Educació

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s